Benvinguts de nou al meu portafoli!

Avui em disposo a escriure la meva reflexió personal sobre la “presència a la xarxa”. Només començar-hi a pensar, m’ha encuriosit la idea d’investigar sobre què sap la xarxa de mi mateixa i fins a quin punt m’agradaria que hi hagués informació personal o no. No obstant, abans de respondre a aquestes preguntes, voldria parlar de varis conceptes relacionats amb la temàtica d’aquesta entrada. 

La marca personal és la petjada que deixem en altres i estar estretament relacionada amb el record que tenen aquelles persones amb qui hem compartit quelcom de nosaltres mateixos. Com a societat, som conscients d’aquesta marca personal que construïm al llarg de la nostra vida? Actualment és difícil pensar que aquest terme estigui aïllat del món digital, donat que les xarxes socials han aconseguit formar part de la vida quotidiana d’una gran majoria de població. A través de les XXSS projectem la nostra imatge, les nostres relacions, el nostre comportament o i fins i tot la nostra ideologia… Aquest fet sovint genera la falsa sensació de sentir properes a persones amb qui ni tan sols hem creuat una paraula. 

D’altra banda, també existeix el concepte branding personal, el qual tracta del procés de creació de la nostra propia marca. Tot i així, abans ja hem deixat clar que contínuament estem deixant empremta en els altres, per tant, creieu que el branding personal és quelcom que pots treballar ailladament? Pel que sembla no és així, ja que els elements claus de la marca personal estan relacionats amb el que diem, com ho diem i quina actitud mostrem, fet que ens fa estar alerta de la nostra imatge en tot moment. 

Considero que en l’actualitat la identitat digital generada entorn la marca personal pot ser una font de riquesa a molts nivells. Un clar exemple és el cercle de contactes que es poden obtenir a partir d’aquesta marca personal, és a dir, la possibilitat de conèixer a persones amb qui comparteixes interessos, siguin quins siguin. Aquestes persones et poden derivar a noves oportunitats que d’altra manera probablement no estarien al teu abast o bé trigaries molt més en aconseguir. Malgrat la part positiva que sovint ens enmiralla, no s’ha de perdre de vista tot allò negatiu que pot comportar una immersió massa profunda en construir una marca personal idílica, ja que pot desencadenar en l’efecte contrari. 

Finalment, en relació a la cerca d’informació sobre mi mateixa a la xarxa, val a dir que posant el meu nom complet al Google he trobat enllaços de diversos aspectes: relacionat amb l’àmbit laboral, procedent d’algunes feines realitzades en el passat; en l’àmbit acadèmic, he trobat algun treball de la Universitat que no recordava o bé fins i tot el meu perfil de la UOC a Pinterest. Respecte l’àmbit personal, fa temps vaig tancar alguns perfils de XXSS antics per tal de reduir la petjada digital. Si més no, m’ha sorprès que en una cerca ràpida no m’aparegues el meu perfil de Linkedin i/o Facebook donat que tenen el meu nom complet.

Constantment estem cedint informació als navegadors, a la xarxa. Per començar, ja sabem que Google és el principal client dels anunciants, tenim present que cedeix la informació dels usuaris per tal que les companyies perfilin la seva publicitat digital i sabem que coneix els nostres hàbits de consum, les pàgines que ens agraden o el que seguim a les xarxes socials; i fins aquí podria semblar bastant inofensiu.

Malgrat això, on més informació personal cedim és a les xarxes socials i ho fem gairebé de manera totalment voluntària. De fet, quan he fet “egosurfing” i he cercat el meu nom a Google, la primera pàgina que m’ha sortit ha estat el meu perfil de Facebook, seguit del mateix de LinkedIn; per tant, hauríem d’anar en compte amb quina informació i quines parts de la nostra vida privada compartim en aquestes xarxes, ja que, com s’acostuma a dir, “internet ho guarda tot” i el dret a l’oblit està bastant restringit.

D’altra banda, l’internet i les xarxes socials han agafat molt de protagonisme en el món laboral i s’han convertit en un requisit indispensable per un desenvolupament correcte del nostre perfil professional, ja que en aquesta era de les noves tecnologies, si no ets visible a internet, no existeixes. Per aquest motiu, és important comptar amb una bona imatge en les diferents xarxes socials que disposem, ja que ens permetran contactar amb altres professionals del mateix sector, accedir a informació rellevant pel nostre desenvolupament i donar-nos a conèixer.

Avui en dia, encara existeixen moltes persones reticents a mostrar la seva cara en els seus perfils professionals, donar la seva opinió respecte algun afer, etc.; però, mostrar una cara més personal, acostuma a generar més connexions amb les altres persones, ja que la diferència entre dos professionals iguals és la seva part més personal. Això és el que fa que dues persones connectin: els seus valors, les seves creences, opinions… Tot això formarà la nostra marca personal, que és quelcom molt important en el sector pel qual treballarem en un futur.

Finalment, per concloure aquesta reflexió considero que en aquests moments hem d’aprofitar qualsevol oportunitat per donar-nos a conèixer, per trobar un lloc de treball o per aconseguir col·laboradors professionals. A més, havent cada vegada més empreses que opten per les xarxes socials a l’hora de seleccionar els candidats. I també, diríem que la clau és distingir els tres aspectes següents: professional, personal i privat. El que és privat, és íntim, és allò que ha de guardar-se sota pany i clau; però allò que és personal, podem compartir-ho i, d’aquesta manera, ser més propers a la resta de persones.