Les xarxes socials crec que són molt interessants si s’utilitzen correctament i és important tenir un perfil adequat per treure el màxim profit en els dos camps, el personal i el professional.

Posant el meu nom al navegador, la primera recerca que apareix és la del meu perfil de Linkedin (  Magno Cugat | LinkedIn ) . Créixer en l’àmbit professional és una de les meves prioritats, i Linkedin m’ha permès exposar el meu treball, contactar amb professionals, estar actualitzat sobre notícies e inclús ofertes de treball relacionades en el meu sector.

A part, a la web de la meva empresa també es promocionen nous productes i projectes, per tant, penso que és una altra via d’exposar i donar a conèixer el teu treball. En aquest link podreu veure l’últim treball que he realitzat en el camp del packaging sostenible, participant en el disseny i la fabricacio:

PACCOR simplifies separation and sorting with new DuoSmart® easy2zip solution

En l’àmbit personal la xarxa que utilitzo es Facebook, visc a l’estranger (UK) i gràcies a aquesta xarxa social he pogut conèixer molta gent i obtenir molta informació i ajuda en temes personals, com en la recerca de vehicles, casa, etc. Realment Facebook ha estat de vital importància per al desenvolupament de la meva nova vida a l’estranger.

No utilitzo altres xarxes socials perquè penso que amb aquestes dos les meves necessitats queden cobertes, encara que estic obert a noves vies de recerca i comunicació.

Queda resumit doncs, com d’important són les xarxes socials en la meva vida.

Salutacions!

Magno Cugat

Constantment estem cedint informació als navegadors, a la xarxa. Per començar, ja sabem que Google és el principal client dels anunciants, tenim present que cedeix la informació dels usuaris per tal que les companyies perfilin la seva publicitat digital i sabem que coneix els nostres hàbits de consum, les pàgines que ens agraden o el que seguim a les xarxes socials; i fins aquí podria semblar bastant inofensiu.

Malgrat això, on més informació personal cedim és a les xarxes socials i ho fem gairebé de manera totalment voluntària. De fet, quan he fet “egosurfing” i he cercat el meu nom a Google, la primera pàgina que m’ha sortit ha estat el meu perfil de Facebook, seguit del mateix de LinkedIn; per tant, hauríem d’anar en compte amb quina informació i quines parts de la nostra vida privada compartim en aquestes xarxes, ja que, com s’acostuma a dir, “internet ho guarda tot” i el dret a l’oblit està bastant restringit.

D’altra banda, l’internet i les xarxes socials han agafat molt de protagonisme en el món laboral i s’han convertit en un requisit indispensable per un desenvolupament correcte del nostre perfil professional, ja que en aquesta era de les noves tecnologies, si no ets visible a internet, no existeixes. Per aquest motiu, és important comptar amb una bona imatge en les diferents xarxes socials que disposem, ja que ens permetran contactar amb altres professionals del mateix sector, accedir a informació rellevant pel nostre desenvolupament i donar-nos a conèixer.

Avui en dia, encara existeixen moltes persones reticents a mostrar la seva cara en els seus perfils professionals, donar la seva opinió respecte algun afer, etc.; però, mostrar una cara més personal, acostuma a generar més connexions amb les altres persones, ja que la diferència entre dos professionals iguals és la seva part més personal. Això és el que fa que dues persones connectin: els seus valors, les seves creences, opinions… Tot això formarà la nostra marca personal, que és quelcom molt important en el sector pel qual treballarem en un futur.

Finalment, per concloure aquesta reflexió considero que en aquests moments hem d’aprofitar qualsevol oportunitat per donar-nos a conèixer, per trobar un lloc de treball o per aconseguir col·laboradors professionals. A més, havent cada vegada més empreses que opten per les xarxes socials a l’hora de seleccionar els candidats. I també, diríem que la clau és distingir els tres aspectes següents: professional, personal i privat. El que és privat, és íntim, és allò que ha de guardar-se sota pany i clau; però allò que és personal, podem compartir-ho i, d’aquesta manera, ser més propers a la resta de persones.